Ahir curiosament, plovia, diuen al món del teatre que quan plou el dia d’una estrena tot anirà «viento en popa a tota vela…
Al port de Barcelona ens esperava «Una pluja irlandesa» de Josep Pere Payro, amb l’ actriu Marta Ossó i Joel Minguet, ens acompanyaven a la música al piano Ariana Abecasis i el saxo tenor Víctor Béjar.
Amb els temps que corren, escollir un bon espai per fer teatre és molt important, i el lloc que van escollir per recrear la pluja era màgic, i si aquesta màgia li poses el voyeur que tots tenim a l’interior, revius moments que tots em tingut amb les nostres parelles, a mi una de les coses que més em va cridar l’atenció és la de l’actriu Marta Ossó, una actriu que em va tocar el cor, amb una mirada que em traslladava aquells racons on ella va viure la història, on els seus ulls plovien amb veritat, amb una sinceritat molt important per interpretar papers, on sentir, volar, és meravellós per un actor.
Marta tenia davant seu, un home (Joel Minguet), un home dur, on mostrava que tots a vegades no diem coses que voldríem dir…
Llarga vida als nous espais per fer teatre, llarga vida al teatre de proximitat, el de poder tocar les emocions que passen a l’escena.